L'Arbre, la fusta i la
seva llenya...
Alzina (Quercus Ilex)
Castellà: Encina; Euskera: Artea,
Aritx; Gallego: Carrasca.
Es tracta d'un arbre perennifoli d'uns 25-30 metres
d'alçada, amb copa ample y frondosa sobre un tronc curt, amb l'escorça fosca i
clivellada.
Les fulles són de color verd fosc brillant, de
tacte semblant al cuir. Es mantenen a l'arbre de 2 a 3 anys unides a les
branques joves. Floreix a finals de primavera tot i que les flors
són petites i poc vistoses.
Habita a la conca mediterrània i al nord i l'oest
de l'Àfrica, tant a la planúria com en zones de muntanya. Al sud de la
península Ibérica viu fins als 1.100 metres d'alçada i a l'Atlas fins als 2.200
metres.
En un principi vivia als grans boscos de les planúries
de la conca mediterrània, on ja a l’antiguitat la sobreexplotació era una causa
de desforestació.
Fusta
La seva fusta es molt densa i compacta. Molt utilitzada en ebenisteria i per fer eines variades, va ser molt apreciada per fer rodes i eixos. No s'utilitza
a la construcció pel seu pes excessiu. Així mateix, es molt bona per fer obres hidràuliques,
donada la seva resistència a ser submergida. També s'utilitza en decoració.
Llenya
La llenya de l’alzina té un gran poder calorífic,
va ser una de les més estimades a les nostres muntanyes. Generalment, prové de
la poda de les muntanyes baixes.
Es tracta de la fusta que més s'ha utilitzat a la
Península Ibérica per fer carbó, resultant un producte de primera qualitat.
Actualment el carbó vegetal d'alzina, es el més estimat i s'utilitza per
estufes, xemeneies, restaurants i industries.
Es tracta de la fusta per excel·lència per fer barbacoes, donat que és molt aromàtica, les seves brases duren molt de temps i fa relativament poca cendra.
Barrejada amb estelles de pi, proporcionen un aroma molt mediterràni i s'obté un encès molt més ràpid.
Alzina del mas borbó (La més gran
i vella de Catalunya)
Al terme municipal de l'Alixar (Baix Camp), ben a prop de l’antic camí de Reus a Prades, destaca l’alzina més grossa i, probablement, la més antiga de Catalunya: l’Alzina del Mas de Borbó.
Els tècnics calculen que té 1.300 anys
aproximadament, es a dir, que possiblement va nàixer a l’època visigoda.
Es de l’espècie Quercus Ilex, té una alçada d'11
metres, una caçada de 24,5 metres i un volt de canó de 6,45 metres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada